dimarts, 25 de juny del 2013

Anàlisi de competències i conclusions finals

Ara que han acabat les pràctiques és moment de reflexionar i analitzar com han anat les coses al llarg d’aquest quatre mesos.
El bloc és una eina que permet que aquesta anàlisi retrospectiva sigui més fácil, ja que hi trobem totes aquelles coses que han resultat significatives i està tot etiquetat de manera que resulta més fácil poder-ho clasificar.
Pel que fa a les competències personals, considero que hi ha certs aspectes que m’ha costat poder treballar. O potser, més que treballar, etiquetar. Me n’adono que l’etiqueta de “convivència”, per exemple, no està igual de treballada que les altres. Penso que potser és perquè és quelcom tan evident que ens passa desapercebut. Convivim, cada dia, durant tot l’any, amb moltes persones diferents, però potser no ens aturem a reflexionar sobre aquest fet: discussions, malentesos, preocupacions, etc., aspectes que ens porten de cap en el nostre dia a dia però que no som capaços d’avaluar o de prestar-los l’atenció que caldria. Me n’adono d’això ara. Una mica tard, potser, perquè no m’he sabut parar a pensar ni un moment de quina manera sentia la convivència a l’aula. Imagino que és una competencia que em caldrà treballar més de cara al futur.
Per altra banda, una altra competència que, de la mateixa manera que la “convivència” no he sabut treballar correctament, ha estat la d’”estratègies de comunicació”. I això que un, encara que no ho vulgui, es passa el dia comunicant. Per bé o per mal, però comunicant. És un aspecte que tampoc m’he sabut aturar a analitzar, cosa que ara em sorprén perquè sempre he considerat bàsic en les persones que ens dediquem al món de l’educació. De fet, podríem dir que som comunicadores. M’ha passat, a l’igual que amb la competència sobre convivència que no he sabut trobar la manera d’analitzar-la. Potser és perquè és una competència que, en termes personals, considero que tinc adquirida. Així com n’hi ha d’altres que sé que em costaran més, sento que aquesta no em suposa cap problema. Potser també és per això que ni tan sols he sabut trobar-li el què per treballar-la.

Per altra banda, les competències relacionades amb l’aprenentatge autonòm o l’autoconcepte profesional penso que han estat les que més he treballat. No sé si pel tipus de propostes que s’han dut a terme a l’escola o bé per interés propi. Trobo que les pràctiques, tot i que estan guiades en tot moment, tenen un fort component de treball autònom. És important, doncs, mantener una actitud positiva i una forta iniciativa perquè gran part del nostre aprenentatge, tan com a professionals com a persones, es basa en l’autonomia, en les ganes que hi posi cadascú en això d’aprendre.
En quant a la resta de competències, com serien les de col·laboració, disseny, dinámica de centre, etc., els meus objectius han estat assolits. He sabut trobar la manera d’analitzar-les i de treballar-les correctament. Sempre es pot millorar, evidentment, però potser aquestes són les que he assolit amb més “nota”, per dir-ho d’alguna manera.

M’agradaria acabar dient que les pràctiques han estat molt satisfactòries a nivell personal, però que pensó que la nota que amb la qual m’han puntuat des del centre no es correspon amb el que jo sento com a practicant. Potser els punts de vista en quan a l’avaluació no han estat els mateixos, però penso que la nota hauria pogut ser una altra. Personalment, sento que he fet una feina ben feta, que he complit els objectius del pràcticum i que he complit també el meu contracte com a practicant. M’hauria agradat que s’hagués valorat la meva tasca d’una altra manera, però em quedo amb la relació amb els infants i el record que me’n porto de gairebé quatre mesos, llargs i curts a la vegada, on he après molt.

El projecte de millora: les titelles i les ombres xineses

Nom de l'activitat: Els tres porquets i En Patufet
Aula: P3A
Racó: Racó de bibliotea
Estat del racó inicial:
El racó de biblioteca ha anat patint diferents canvis al llarg de tot el curs escolar. És un racó situat al fons de la classe, aprofitant una cantonada per donar-li més intimitat. Hi ha una tela de mosquitera penjada del sostre perquè els infants hi entrin dins i puguin sentir-se recollits dins aquest racó. Hi ha també una prestatgeria. Hi ha un apartat on es situen tots els contes populars i dos caixons grans amb rodes on hi ha els àlbums de vida que portaren de casa quan feien el període d’adptació perquè puguin veure’ls durant tot l’any. A final del segon trimestre es va introduir també un petit teatre i les titelles del conte de na caputxeta vermella.
Aprofitant també el projete “Els nostres noms” que es duia a terme a la classe, va haver-hi una família que va portar un castell fet de cartró i cartolina per celebrar el dia de Sant Jordi. També van fer les titelles de la llegenda del cavaller de Sant Jordi, que els infants coneixien bé. Així que, inesperadament, es va introduir un nou material aportat per una família que no estava previst i que va ser molt benvingut.
Canvis realitzats:
El canvi en aquest racó ha estat la introducció de dos nous materials. Aprofitant que al llarg del curs s’havien anat treballant diferents contes populars, es va creure convenient introduir-hi les titelles perquè els infants poguessin realitzar representacions al petit teatre que s’hi havia insta·lat. Així doncs,per una banda, s’introduiren les titelles de’n Patufet, realitzades pels practicants i unes ombres xineses dels Tres porquets.
Objectius de la proposta:
-         
Les titelles del conte
Realitzar representacions d’obres conegudes.
-          Gaudir de l’expressió teatral.
-          Desenvolupar habilitats lingüístiques i representatives.
-          Treballar l’expressió emocional i les vivències interiors utilitzant el teatre com a mitjà d’expressió.
-          Identificar els diferents personatges de les obres teatrals.
Hipòtesis:
-          Resulta atractiva per als infants?
-          Han estat suficients els materials?
-          Han entès de quina manerera es desenvolupa?
-          Les agrupacions permeten un bon desenvolupament de la mateixa?
-          Han estat capaços de seguir el fil de la història?
-          Han sabut inventar i crear noves situacions amb els personatges dels contes populars?
Materials: Cartolina blanca, cartolina negra, retoladors, tisores, paper sulfuritzat, pals de fusta.
Moment de l'activitat: Durant l'estona de racons que l'aula dedica els dimarts i dijous després del patí
Durada: Entre 30 i 40 minuts, tot depenent del nivell evolutiu del grup d’infants que vagi a realitzar l’activitat.
Adults implicats: Tutora del grup i estudiants en pràctiques (aquests s'aniran combinant al llarg de les sessions).
Metodologia/Agrupacions: Es duu a terme en grups de quatre infants més un adult que controli la proposta. Es tracta que els infants experimentin amb el material, representant un paisatge conegut i tenint sempre un model de referència que els guïi en la utilització d’aquest nou material.
Avaluació: Després de relitzar aquesta proposta s’han pogut comprovar diferents hipòtesis que ens havíem plantejat.
Els infants coneixien molt bé tots dos contes tradicionals i han gaudit molt de la proposta. En primer lloc se’ls han presentat les titelles d’En Patufet. Un dels practicants anava contant el conte amb els personatges i els infants ajudaven amb les cançons i inclús corregien la practicant si s’equivocava. Després, se’ls ha proposat de fer-ho ells. S’han triat a sorteig alguns infants perquè fessin la representació a l’estora i després se’ls ha explicat que les portaríem al racó de biblioteca perquè hi puguessin treballar quan anessin als racons. Durant l’hora de racons, se’ls podia veure jugant amb les titelles, contant el conte o
Les sombres xineses utilitzades per al conte
inventant-se’l. Jugaven amb els personatges com si pertanyessin a altres històries, improvitzaven, etc.
El següent dia que tocava treballar per racons, se’ls va presentar la proposta de les ombres xineses. Aprofitant el moment de rotllana al matí, se’ls va explicar que s’introduiria un nou material. Es va portar el projector a l’aula i se’ls van presentar els personatges perquè endevinessin de quin conte es tractava. Una de les practicant va explicar el conte als nens, que l’ajudaven a bufar les cases dels porquets.
Després, s’escolliren alguns infants perquè representessin la història als altres nenes i nenes de la classe. Se’ls va explicar que es deixarien les titelles a l’aula, al racó de biblioteca perquè poguessin fer-les servir sempre quevulguessin. Com l’ús del projector resulta complicat i no sempre està lliure per utilitzar-lo, les ombres xineses es fan servir de la mateixa manera que les titelles d’En Patufet amb el petit teatre que hi ha a la biblioteca.
Propostes de millora:
-          Introduir noves titelles o ombres xineses de contes tradicionals de l’aula.
-          Establir uns horaris per poder utilitzar el projector i que els infants aprenguin a manejar-lo de manera bàsica.
-          Comptar, sempre que sigui possible, amb un mestre o mestra de suport perquè guïi els infants i pugui anar retroalimentant les propostes.

-          Establir un lloc dins la biblioteca per a guardar les titelles.

dijous, 23 de maig del 2013

Les classes dels nostres companys

Una de les propostes que s'ha fet per treballar la identitat aquest darrer trimestre ha estat visitar les cases dels companys de l'escola.

Les famílies que desitgessin participar en la proposta es podien apuntar en un cartellet explicatiu que es va penjar davant la porta de l'aula. 

Aprofitant que alguns dels infants vivien a les rodalies de l'escola, es van organitzar sortides en les quals visitàvem més d'una casa. El primer dia, vàrem visitar la casa de na N. i na L, que són veïnes i ens van mostrar les seues habitacions, les seves joguines, etc. Després, vàrem aprofitar que l'edifici tenia un pati molt gran amb un parc i gespa, i esmorzàrem allí.

També vàrem agafar l'autobús per anar fins a Talamanca, on hi vivien tres companys. N'hi havia dos que vivien en un mateix edifici i un altre, a l'edifici del costat. Aprofitant el bon temps, esmorzàrem al parc de la comunitat i després anàrem a la platja a banyar-nos els peus. Fins i tot, la senyora del bar de davant la platja, ens va convidar a patates fregides i uns pares van portar refrescs per tots.

Els infants de les cases que visitàvem es mostraven molt il·lusionats amb la visita dels seus companys. Inclús aquells que sempre s'havien mostrat més tímids dins l'aula, se sentien més segurs dins el seu espai, la seua habitació, territoris ben coneguts per ells i d'on se sentien amos. En aquest sentit ha estat molt positiu perquè aquests infants han pogut guanyar en seguretat, reafirmant la seua identitat i sentir-se també molt acompanyats en aquest procés per les seues famílies i els seus companys.

dimarts, 21 de maig del 2013

Les marietes

Com sorgeix la proposta?

El pati de l’escola representa una font interessantíssima d’estímuls per als infants i molt més en aquesta època de l’any. Les darreres setmanes han estat molt engrescats perquè han trobat marietes. Bé, el  que ells anomenen marietes són, en realitat, xinxes. Tot i que les mestres els han explicat el que són, ells no hi han trobat la diferència, per la qual cosa es va creure necessari engegar aquest petit projecte perquè puguin veure com són de diferents aquests dos insectes entre sí.

Objectius

Plantejar-se preguntes sobre el medi natural que els envolta.
Examinar les característiques físiques de les marietes i les xinxes.
Diferenciar-ne els trets físics principals.
Realitzar una representació gràfica de les marietes ajustada a la realitat.
Conèixer les següents formes geomètriques: cercle, triangle i òval.

Procediment i materials

-Plats de plàstic.
-Paper pinotxo de color vermell, groc i blau.
-Gomets negres.
-Plantilla cap marieta.
-Ulls
-Cola

En primer lloc, es durà a terme una conversa a l’estora per reprendre el tema de les marietes. Se’ls preguntarà si recorden què és una marieta i què és una xinxa i se’ls convidarà a fer hipòtesis. Després, se’ls ensenyaran dues fotografies perquè comparin ambdós insectes i cerquin les diferències i les semblances. Un cop hagin donat les seves opinions i compartit diferents punts de vista, se’ls treuran unes fitxes d’una capsa on s’expliquen de forma formal les característiques d’aquests insectes: la forma que tenen, què mengen, si poden o no volar…

Un cop acabada la conversa se’ls proposarà dur a terme una manualitat. Es tracta de fer marietes amb uns plats de plàstic. L’activitat es farà en gran grup.
Es distribuiran les taules de manera que quedin totes en filera i els infants puguin seure tots junts. A cada taula hi haurà safates amb talls de colors de paper pinotxo, cola i pinzells. Hauran de folrar el plat de plàstic del color que triïn, col·locar-hi la plantilla del cap de la marieta i enganxar-hi els ulls.


Avaluació
Per avaluar aquesta activitat es tindran en compte  els aspectos relacionats amb l’organització de la proposta i també la resposta dels infants. Contestar algunes qüestions pot facilitar aquest punt:


  1.  Ha estat correcta la distribució del grup?
  2.  Els materials han estat suficients?
  3.  Han gaudit els infants de la proposta?
  4. S’han complert els objectius?
  5. Què es podria canviar per millorar?
  6. Quins aspectes positius descatarien d’aquesta proposta?

dijous, 2 de maig del 2013

Pepa Horno visita "Es Pratet"

Normalment les exclusives de tarda no m'agraden. Més que res perquè trobo que es fan a una hora crítica per als bioritmes... Però la d'avui, ha estat una exclusiva ben diferent. Ens ha visitat na Pepa Horno i ens ha fet una xerrada sobre el món afectiu.

Ens ha portat un PPT on ens ha explicat de manera molt bàsica com funciona el món de les emocions. Hem fet també una dinàmica on hem après a situar en el nostre propi cos les coses que eren més importants per a nosaltres. Segons Horno, les persones vivim a través de tres òrgans: cap, cor i estómac. A diferència del que molts de nosaltres creiem, les emocions es desenvolupen a l'estómac, per això quan estem nerviosos per un examen tenim mal de panxa, per exemple. 

També hi ha hagut temps per parlar sobre alguns casos de l'escola que preocupen les mestres i l'equip directiu relacionats amb abusos o maltractaments. Na Pepa Horno ha donat algunes directrius per enfocar aquest tema amb les famílies i amb la resta de professionals de l'educació i del món sanitari que estan a disposició de l'escola.

Al final de la xerrada, ens ha dit que havia portat diferents exemplars del seu darrer llibre Un mapa del mundo afectivo: el viaje de la violencia al buen trato. En Sergi i jo, que hem quedat molt contents amb la xerrada, ens n'hem comprat un per hom. En arribar a casa l'he agafat i l'he llegit de dalt a baix. Bé, ja el tenc ple de post-it. M'ha servit tant a nivell personal com a nivell professional. I és que considero que per poder ensenyar alguna cosa, primer l'has haver d'entès tu. Jo no seria capaç de potenciar un vincle amb els infants que jo no sóc capaç de potenciar amb altres persones. Crec que és important que, com a professionals aprenguem a realitzar una mica de feina d'introspecció en determinats temes i que hàgim sabut tancar algunes ferides pròpies de la nostra infància. Hi ha sentiments i emocions que portem a dintre nostre, que mai hem pogut analitzar i que segueixen allí encara que no als vegem, però influeixen en la nostra feina i en la nostra vida.



Tant la xerrada com el llibre m'han agradat moltíssim. És un tema que sempre he trobat molt interessant i que, per sort, els darrers anys, s'està treballant molt a les escoles. Tot i això, penso que encara cal molta feina per arribar donar resposta a totes les famílies que, per falta de recursos personals, econòmics, etc., no poden oferir una resposta assertiva als seus fills. L'escola ha de poder treballar en l'àmbit del bon tracte, de l'afectivitat, del món de les emocions perquè els infants puguin desenvolupar-se establint vincles afectius saludables.


dilluns, 29 d’abril del 2013

És un castell!

Avui, dilluns, hem tingut sessió de psicomotricitat. 
Ens hem posat els mitjons a la classe, hem fet fila i hem anat cap a l'aula de "psico".
En arribar, els infants ja seuen en rotllana mentre miren la torre i entre ells la comenten.

Com és una sessió de psico?

1. RECORDATORI DE NORMES.

 Els infants es posen un con al cap i han de dir una norma. Si no en saben cap, poden anar a mirar les targetes que la mestra de psicomotricitat ha col·locat a terra, davant ella. Els infants es passen el con i tots han de dir-ne una.

2: TOMBAR LA TORRE: JOC LLIURE.

Quan els infants tomben la torre s'inicia el moment del joc lliure. La majoria de nens realitzen joc més simbòlic que psicomotriu, sobretot les nenes. La mestra intenta que també juguin amb les pilotes, les cordes, els bancs suecs... 

3: RESOLUCIÓ DE CONFLICTES.

Durant la sessió de psicomotricitat s'esdevenen conflictes entre els infants. La mestra, intervé en aquestes situacions quan considera que no han sabut solucionar-ho per si sols o quan hi ha violència. En aquest cas, aparta els infants implicats en l'agressió durant una estona i després els fa reflexionar, hi conversa i els fa demanar perdó. Així mateix, quan un infant ha fet mal de manera involuntària, també se'l fa demanar perdó per calmar el que ha rebut l'agressió. És una manera que ells identifiquin també el significat de les seves accions i prenguin consciència del seu cos i els seus límits.

4: NOMÉS QUEDEN 5 MINUTS!

Abans d'acabar la sessió de joc lliure, la mestra avisa els infants que només queden 5 minuts abans de recollir. Quan ha passat aquest temps, engega la música i tots identifiquen que és hora de començar a endreçar l'aula.

5: LA CONVERSA

Quan està tot recollit, la mestra apaga la música i comença a cantar la cançó de la rotllana, de manera que els infants es van agafant tots de la mà, en cercle. Quan la cançó acaba, tots seuen a terra. S'inicia la conversa.  La mestra pregunta als nens a què han jugat. Alguns, aixequen la mà.

C.: Jo m'he disfressat de princesa, però els pirates volien destruir la meva torre.
Mestra: era una torre?
M: Nooo! Era un casell!
N: Jo també m'he disfressat de pirata i volia destruir el castell de les princeses.

El moment de conversa és el moment en el qual els infants, des de la calma, prenen consciència de les seves accions. Són capaços d'exterioritzar-les i expressar les seves emocions més primàries. Així mateix, ajuda a construir una identitat global, en la qual tothom esdevé un personatge amb una missió i tots, de manera individual, formen part d'aquest escenari de joc. 
Per a mi, personalment, és un dels moments més bonics de la sessió, perquè es materialitza tota la feina feta en un espai de conversa, de tranquil·litat, on tothom té paraula per expressar-se. Tots es senten protagonistes de la sessió i del seu joc. És un moment màgic per qui tingui temps de mirar-s'ho... És la meva recomanació a qui els agradi escoltar ( i també riure una estona!)

divendres, 12 d’abril del 2013

L'aula dels cargols.

La classe dels cargols no és una classe gaire gran. Tot i així les propostes que s'hi desenvolupen són moltes i variades. 

La primera vegada que hi vaig entrar vaig tenir la sensació de trobar-me tancada dins un lloc petit i amb molt de material. Clar, per als nens i nenes de la classe, l'espai de l'aula no està gens malament. Vaig haver-me de posar a la seva alçada per comprendre que, per a ells, la seva realitat és diferent a la meva. 

Un cop vaig entendre el perquè de la situació de tots els ambients dins l'aula vaig observar els infants com s'hi desenvolupaven. Certament, a tots els mestres els agradaria tenir una aula molt més gran, però jo em pregunto, si tinguéssim una classe més gran, no ens passaria el mateix? Intentaríem abraçar tot l'espai, introduir cada vegada més materials, més racons, més propostes d'activitat... 

He intentat centrar-me una mica en aquest aspecte a l'hora per poder dissenyar millor les propostes del projecte que hem de fer amb el grup de treball i sento que tinc dificultats a l'hora d'introduir nous canvis. En primer lloc, perquè la tutora està satisfeta amb la distribució de l'aula. En segon lloc, perquè jo no em sento capacitada per dur a terme determinades propostes. No em sento amb autoritat per modificar o construir un racó de nou. Potser sí per fer-hi petites propostes o intervencions, però res més.

Amb tot això, em ve al cap, si no ens estarem excedint amb la idea de quant més, millor. Trobo que hi ha classes que semblen massa carregades, on es volen mostrar molts de treballs, la identitat dels infants... I que potser tots aquests aspectes s'acaben perdent perquè no tenim on centrar la mirada. 

Tal vegada, seria més interessant centrar-nos en un parell d'objectius i, a partir d'aquí, construir l'espai que volem. Preguntar-nos amb quina finalitat ho fem, però sobretot, preguntar-ho a ells, als petits. Al cap i a la fi,  és per a ells.