Normalment les exclusives de tarda no m'agraden. Més que res perquè trobo que es fan a una hora crítica per als bioritmes... Però la d'avui, ha estat una exclusiva ben diferent. Ens ha visitat na Pepa Horno i ens ha fet una xerrada sobre el món afectiu.
Ens ha portat un PPT on ens ha explicat de manera molt bàsica com funciona el món de les emocions. Hem fet també una dinàmica on hem après a situar en el nostre propi cos les coses que eren més importants per a nosaltres. Segons Horno, les persones vivim a través de tres òrgans: cap, cor i estómac. A diferència del que molts de nosaltres creiem, les emocions es desenvolupen a l'estómac, per això quan estem nerviosos per un examen tenim mal de panxa, per exemple.
També hi ha hagut temps per parlar sobre alguns casos de l'escola que preocupen les mestres i l'equip directiu relacionats amb abusos o maltractaments. Na Pepa Horno ha donat algunes directrius per enfocar aquest tema amb les famílies i amb la resta de professionals de l'educació i del món sanitari que estan a disposició de l'escola.
Al final de la xerrada, ens ha dit que havia portat diferents exemplars del seu darrer llibre Un mapa del mundo afectivo: el viaje de la violencia al buen trato. En Sergi i jo, que hem quedat molt contents amb la xerrada, ens n'hem comprat un per hom. En arribar a casa l'he agafat i l'he llegit de dalt a baix. Bé, ja el tenc ple de post-it. M'ha servit tant a nivell personal com a nivell professional. I és que considero que per poder ensenyar alguna cosa, primer l'has haver d'entès tu. Jo no seria capaç de potenciar un vincle amb els infants que jo no sóc capaç de potenciar amb altres persones. Crec que és important que, com a professionals aprenguem a realitzar una mica de feina d'introspecció en determinats temes i que hàgim sabut tancar algunes ferides pròpies de la nostra infància. Hi ha sentiments i emocions que portem a dintre nostre, que mai hem pogut analitzar i que segueixen allí encara que no als vegem, però influeixen en la nostra feina i en la nostra vida.
Tant la xerrada com el llibre m'han agradat moltíssim. És un tema que sempre he trobat molt interessant i que, per sort, els darrers anys, s'està treballant molt a les escoles. Tot i això, penso que encara cal molta feina per arribar donar resposta a totes les famílies que, per falta de recursos personals, econòmics, etc., no poden oferir una resposta assertiva als seus fills. L'escola ha de poder treballar en l'àmbit del bon tracte, de l'afectivitat, del món de les emocions perquè els infants puguin desenvolupar-se establint vincles afectius saludables.
