La classe dels cargols no és una classe gaire gran. Tot i així les propostes que s'hi desenvolupen són moltes i variades.
La primera vegada que hi vaig entrar vaig tenir la sensació de trobar-me tancada dins un lloc petit i amb molt de material. Clar, per als nens i nenes de la classe, l'espai de l'aula no està gens malament. Vaig haver-me de posar a la seva alçada per comprendre que, per a ells, la seva realitat és diferent a la meva.
Un cop vaig entendre el perquè de la situació de tots els ambients dins l'aula vaig observar els infants com s'hi desenvolupaven. Certament, a tots els mestres els agradaria tenir una aula molt més gran, però jo em pregunto, si tinguéssim una classe més gran, no ens passaria el mateix? Intentaríem abraçar tot l'espai, introduir cada vegada més materials, més racons, més propostes d'activitat...
He intentat centrar-me una mica en aquest aspecte a l'hora per poder dissenyar millor les propostes del projecte que hem de fer amb el grup de treball i sento que tinc dificultats a l'hora d'introduir nous canvis. En primer lloc, perquè la tutora està satisfeta amb la distribució de l'aula. En segon lloc, perquè jo no em sento capacitada per dur a terme determinades propostes. No em sento amb autoritat per modificar o construir un racó de nou. Potser sí per fer-hi petites propostes o intervencions, però res més.
Amb tot això, em ve al cap, si no ens estarem excedint amb la idea de quant més, millor. Trobo que hi ha classes que semblen massa carregades, on es volen mostrar molts de treballs, la identitat dels infants... I que potser tots aquests aspectes s'acaben perdent perquè no tenim on centrar la mirada.
Tal vegada, seria més interessant centrar-nos en un parell d'objectius i, a partir d'aquí, construir l'espai que volem. Preguntar-nos amb quina finalitat ho fem, però sobretot, preguntar-ho a ells, als petits. Al cap i a la fi, és per a ells.
