Les classes dels nostres companys

Una de les propostes que s'ha fet per treballar la identitat aquest darrer trimestre ha estat visitar les cases dels companys de l'escola.

Les famílies que desitgessin participar en la proposta es podien apuntar en un cartellet explicatiu que es va penjar davant la porta de l'aula. 

Aprofitant que alguns dels infants vivien a les rodalies de l'escola, es van organitzar sortides en les quals visitàvem més d'una casa. El primer dia, vàrem visitar la casa de na N. i na L, que són veïnes i ens van mostrar les seues habitacions, les seves joguines, etc. Després, vàrem aprofitar que l'edifici tenia un pati molt gran amb un parc i gespa, i esmorzàrem allí.

També vàrem agafar l'autobús per anar fins a Talamanca, on hi vivien tres companys. N'hi havia dos que vivien en un mateix edifici i un altre, a l'edifici del costat. Aprofitant el bon temps, esmorzàrem al parc de la comunitat i després anàrem a la platja a banyar-nos els peus. Fins i tot, la senyora del bar de davant la platja, ens va convidar a patates fregides i uns pares van portar refrescs per tots.

Els infants de les cases que visitàvem es mostraven molt il·lusionats amb la visita dels seus companys. Inclús aquells que sempre s'havien mostrat més tímids dins l'aula, se sentien més segurs dins el seu espai, la seua habitació, territoris ben coneguts per ells i d'on se sentien amos. En aquest sentit ha estat molt positiu perquè aquests infants han pogut guanyar en seguretat, reafirmant la seua identitat i sentir-se també molt acompanyats en aquest procés per les seues famílies i els seus companys.

Les marietes

Com sorgeix la proposta?

El pati de l’escola representa una font interessantíssima d’estímuls per als infants i molt més en aquesta època de l’any. Les darreres setmanes han estat molt engrescats perquè han trobat marietes. Bé, el  que ells anomenen marietes són, en realitat, xinxes. Tot i que les mestres els han explicat el que són, ells no hi han trobat la diferència, per la qual cosa es va creure necessari engegar aquest petit projecte perquè puguin veure com són de diferents aquests dos insectes entre sí.

Objectius

Plantejar-se preguntes sobre el medi natural que els envolta.

Examinar les característiques físiques de les marietes i les xinxes.

Diferenciar-ne els trets físics principals.

Realitzar una representació gràfica de les marietes ajustada a la realitat.

Conèixer les següents formes geomètriques: cercle, triangle i òval.

Procediment i materials

-Plats de plàstic.

-Paper pinotxo de color vermell, groc i blau.

-Gomets negres.

-Plantilla cap marieta.

-Ulls

-Cola

En primer lloc, es durà a terme una conversa a l’estora per reprendre el tema de les marietes. Se’ls preguntarà si recorden què és una marieta i què és una xinxa i se’ls convidarà a fer hipòtesis. Després, se’ls ensenyaran dues fotografies perquè comparin ambdós insectes i cerquin les diferències i les semblances. Un cop hagin donat les seves opinions i compartit diferents punts de vista, se’ls treuran unes fitxes d’una capsa on s’expliquen de forma formal les característiques d’aquests insectes: la forma que tenen, què mengen, si poden o no volar…

Un cop acabada la conversa se’ls proposarà dur a terme una manualitat. Es tracta de fer marietes amb uns plats de plàstic. L’activitat es farà en gran grup.

Es distribuiran les taules de manera que quedin totes en filera i els infants puguin seure tots junts. A cada taula hi haurà safates amb talls de colors de paper pinotxo, cola i pinzells. Hauran de folrar el plat de plàstic del color que triïn, col·locar-hi la plantilla del cap de la marieta i enganxar-hi els ulls.

Avaluació

Per avaluar aquesta activitat es tindran en compte  els aspectos relacionats amb l’organització de la proposta i també la resposta dels infants. Contestar algunes qüestions pot facilitar aquest punt:

1.  Ha estat correcta la distribució del grup?
2.  Els materials han estat suficients?
3.  Han gaudit els infants de la proposta?
4. S’han complert els objectius?
5. Què es podria canviar per millorar?
6. Quins aspectes positius descatarien d’aquesta proposta?

Pepa Horno visita "Es Pratet"

Normalment les exclusives de tarda no m'agraden. Més que res perquè trobo que es fan a una hora crítica per als bioritmes... Però la d'avui, ha estat una exclusiva ben diferent. Ens ha visitat na Pepa Horno i ens ha fet una xerrada sobre el món afectiu.

Ens ha portat un PPT on ens ha explicat de manera molt bàsica com funciona el món de les emocions. Hem fet també una dinàmica on hem après a situar en el nostre propi cos les coses que eren més importants per a nosaltres. Segons Horno, les persones vivim a través de tres òrgans: cap, cor i estómac. A diferència del que molts de nosaltres creiem, les emocions es desenvolupen a l'estómac, per això quan estem nerviosos per un examen tenim mal de panxa, per exemple. 

També hi ha hagut temps per parlar sobre alguns casos de l'escola que preocupen les mestres i l'equip directiu relacionats amb abusos o maltractaments. Na Pepa Horno ha donat algunes directrius per enfocar aquest tema amb les famílies i amb la resta de professionals de l'educació i del món sanitari que estan a disposició de l'escola.

Al final de la xerrada, ens ha dit que havia portat diferents exemplars del seu darrer llibre Un mapa del mundo afectivo: el viaje de la violencia al buen trato. En Sergi i jo, que hem quedat molt contents amb la xerrada, ens n'hem comprat un per hom. En arribar a casa l'he agafat i l'he llegit de dalt a baix. Bé, ja el tenc ple de post-it. M'ha servit tant a nivell personal com a nivell professional. I és que considero que per poder ensenyar alguna cosa, primer l'has haver d'entès tu. Jo no seria capaç de potenciar un vincle amb els infants que jo no sóc capaç de potenciar amb altres persones. Crec que és important que, com a professionals aprenguem a realitzar una mica de feina d'introspecció en determinats temes i que hàgim sabut tancar algunes ferides pròpies de la nostra infància. Hi ha sentiments i emocions que portem a dintre nostre, que mai hem pogut analitzar i que segueixen allí encara que no als vegem, però influeixen en la nostra feina i en la nostra vida.

Tant la xerrada com el llibre m'han agradat moltíssim. És un tema que sempre he trobat molt interessant i que, per sort, els darrers anys, s'està treballant molt a les escoles. Tot i això, penso que encara cal molta feina per arribar donar resposta a totes les famílies que, per falta de recursos personals, econòmics, etc., no poden oferir una resposta assertiva als seus fills. L'escola ha de poder treballar en l'àmbit del bon tracte, de l'afectivitat, del món de les emocions perquè els infants puguin desenvolupar-se establint vincles afectius saludables.