És un castell!

Avui, dilluns, hem tingut sessió de psicomotricitat. 

Ens hem posat els mitjons a la classe, hem fet fila i hem anat cap a l'aula de "psico".

En arribar, els infants ja seuen en rotllana mentre miren la torre i entre ells la comenten.

Com és una sessió de psico?

1. RECORDATORI DE NORMES.

 Els infants es posen un con al cap i han de dir una norma. Si no en saben cap, poden anar a mirar les targetes que la mestra de psicomotricitat ha col·locat a terra, davant ella. Els infants es passen el con i tots han de dir-ne una.

2: TOMBAR LA TORRE: JOC LLIURE.

Quan els infants tomben la torre s'inicia el moment del joc lliure. La majoria de nens realitzen joc més simbòlic que psicomotriu, sobretot les nenes. La mestra intenta que també juguin amb les pilotes, les cordes, els bancs suecs... 

3: RESOLUCIÓ DE CONFLICTES.

Durant la sessió de psicomotricitat s'esdevenen conflictes entre els infants. La mestra, intervé en aquestes situacions quan considera que no han sabut solucionar-ho per si sols o quan hi ha violència. En aquest cas, aparta els infants implicats en l'agressió durant una estona i després els fa reflexionar, hi conversa i els fa demanar perdó. Així mateix, quan un infant ha fet mal de manera involuntària, també se'l fa demanar perdó per calmar el que ha rebut l'agressió. És una manera que ells identifiquin també el significat de les seves accions i prenguin consciència del seu cos i els seus límits.

4: NOMÉS QUEDEN 5 MINUTS!

Abans d'acabar la sessió de joc lliure, la mestra avisa els infants que només queden 5 minuts abans de recollir. Quan ha passat aquest temps, engega la música i tots identifiquen que és hora de començar a endreçar l'aula.

5: LA CONVERSA

Quan està tot recollit, la mestra apaga la música i comença a cantar la cançó de la rotllana, de manera que els infants es van agafant tots de la mà, en cercle. Quan la cançó acaba, tots seuen a terra. S'inicia la conversa.  La mestra pregunta als nens a què han jugat. Alguns, aixequen la mà.

C.: Jo m'he disfressat de princesa, però els pirates volien destruir la meva torre.
Mestra: era una torre?
M: Nooo! Era un casell!
N: Jo també m'he disfressat de pirata i volia destruir el castell de les princeses.

El moment de conversa és el moment en el qual els infants, des de la calma, prenen consciència de les seves accions. Són capaços d'exterioritzar-les i expressar les seves emocions més primàries. Així mateix, ajuda a construir una identitat global, en la qual tothom esdevé un personatge amb una missió i tots, de manera individual, formen part d'aquest escenari de joc. 

Per a mi, personalment, és un dels moments més bonics de la sessió, perquè es materialitza tota la feina feta en un espai de conversa, de tranquil·litat, on tothom té paraula per expressar-se. Tots es senten protagonistes de la sessió i del seu joc. És un moment màgic per qui tingui temps de mirar-s'ho... És la meva recomanació a qui els agradi escoltar ( i també riure una estona!)

L'aula dels cargols.

La classe dels cargols no és una classe gaire gran. Tot i així les propostes que s'hi desenvolupen són moltes i variades. 

La primera vegada que hi vaig entrar vaig tenir la sensació de trobar-me tancada dins un lloc petit i amb molt de material. Clar, per als nens i nenes de la classe, l'espai de l'aula no està gens malament. Vaig haver-me de posar a la seva alçada per comprendre que, per a ells, la seva realitat és diferent a la meva. 

Un cop vaig entendre el perquè de la situació de tots els ambients dins l'aula vaig observar els infants com s'hi desenvolupaven. Certament, a tots els mestres els agradaria tenir una aula molt més gran, però jo em pregunto, si tinguéssim una classe més gran, no ens passaria el mateix? Intentaríem abraçar tot l'espai, introduir cada vegada més materials, més racons, més propostes d'activitat... 

He intentat centrar-me una mica en aquest aspecte a l'hora per poder dissenyar millor les propostes del projecte que hem de fer amb el grup de treball i sento que tinc dificultats a l'hora d'introduir nous canvis. En primer lloc, perquè la tutora està satisfeta amb la distribució de l'aula. En segon lloc, perquè jo no em sento capacitada per dur a terme determinades propostes. No em sento amb autoritat per modificar o construir un racó de nou. Potser sí per fer-hi petites propostes o intervencions, però res més.

Amb tot això, em ve al cap, si no ens estarem excedint amb la idea de quant més, millor. Trobo que hi ha classes que semblen massa carregades, on es volen mostrar molts de treballs, la identitat dels infants... I que potser tots aquests aspectes s'acaben perdent perquè no tenim on centrar la mirada. 

Tal vegada, seria més interessant centrar-nos en un parell d'objectius i, a partir d'aquí, construir l'espai que volem. Preguntar-nos amb quina finalitat ho fem, però sobretot, preguntar-ho a ells, als petits. Al cap i a la fi,  és per a ells. 

Les llagostes

Una de les nenes de la classe dels cargols va portar aquesta setmana una llagosta (insecte). Tots els infants de la classe van quedar fascinats amb l'animaló, així que durant la rotllana, la nena ens el va ensenyar, ens va explicar on l'havia trobat, què li havia donat de menjar... I van començar a sorgir les preguntes. Molt engrescats, varen començar a qüestionar si aquell menjar que li havia donat era correcte, si podia volar, quantes potes tenia... I la tutora del grup va demanar-los si volien fer un mini projecte sobre les llagostes. Tots varen dir que sí i jo li vaig demanar si podia guiar-lo jo. Vaig apuntar totes les preguntes que havien fet els infants durant la rotllana per així poder cercar informació a casa sobre aquest tema.

En arribar a casa vaig intentar estructurar una mica la informació i vaig imprimir petites targetes amb la informació que necessitava per contestar les respostes que ells havien plantejat. Al dia següent, vaig fer la rotllana amb ells i els vaig recordar les preguntes. Els vaig explicar tot el que havia trobat sobre les llagostes i vaig elaborar un panell per penjar a l'aula on explicava tot el que havíem après.

Sincerament, no esperava que el treball per projectes es fes així. És a dir, jo pensava que havien de ser els infants amb les seves famílies que cerquessin informació a casa i que després la portessin a l'escola i, entre tots, la llegíssim, la seleccionéssim. La tutora em va explicar que ho feia així perquè no hi havia temps per treballar-ho més àmpliament i que ho havia de fer així perquè els interessava i no ho podia deixar passar. Després, ella va elaborar unes fitxes on hi havia que escriure la paraula "ous" i relacionar la llagosta amb el que menjava. 

No puc dir que no estic d'acord amb la manera de treballar per projectes perquè, certament, a l'aula sempre es va curt de temps i potser, és millor fer-ho així que no fer-ho. Però la meva idea era diferents i, si hagués tingut més temps, imagino que ho hauria intentat fer d'una altra manera perquè considero que és més interessant i motiva més els infants. Sigui com sigui, van estar contents amb la proposta i vaig poder respondre totes les seves preguntes.  

Claustre per planificar "La festa de la primavera"

Aquest matí,  a l'exclusiva, hem tractat el tema de "La festa de primavera". L'escola va decidir, tal i com expressa en el PEC, que no realitzaria festes populars de caire religiós perquè el centre estava format per una gran quantitat de nens i nenes procedents d'altres cultures i, per respectar-los, seria més interessant celebrar els cicles de la natura. Per això, realitzen una festa quan comença una nova estació. Ara que arriba la primavera i tot el centre treballa al voltant d'aquesta temàtica, tot el centre planifica la jornada perquè les famílies puguin veure tot el que s'ha estat fent a les aules.

La directora i la cap d'estudis expliquen com va ser la festa de l'any passat, sobretot l'organització, perquè cadascú es faci una idea de les tasques que ha de desenvolupar. Així mateix, es van dur a terme tallers perquè els nens i nenes poguessin realitzar activitats al llarg de la jornada festiva.

Es varen proposar per part de l'equip directiu els següents tallers i, alguns mestres, de manera voluntària, es varen oferir per portar-los el diumenge de la festa:

JARDI: PLANTADA DE FLORS

PINTURA DE MANS

JOCS POPULARS: 

• Cursa de sacs
• Joc de les cadires
• Joc del mocador
• Joc de la corda
• Xapes i boletes
• Bitlles
• Gallineta cega

Tots aquests tallers es va decidir que es farien de 11 a 13h. Després, es dinaria i, a la tarda, es realitzarien algunes actuacions per part de famílies i entitats col·laboradores.

Jo em vaig quedar encarregada de trucar algunes entitats per si estaven interessades en participar de manera gratuïta a la jornada: uns venedors de productes ecològics, uns músics i uns balladors. No hi va haver-hi sort i em va saber greu. No hi estava obligada, ho vaig fer de motu propi perquè m'hauria agradat aportar el meu granet de sorra, però no va ser possible.

La majoria de gent estava contenta amb la iniciativa, però hi havia altres mestres que mostraven el seu descontent en haver de venir un diumenge tot el dia. L'equip directiu va dir que era voluntari, però que això es feia a moltíssimes escoles i que després es compensarien les hores amb exclusives. Va haver-hi alguns moments una mica tensos, però al final és el més normal perquè és un espai amb molta gent, d'idees diferents i amb realitats diferents i costa una mica anar a una. 

La finalitat d'aquesta proposta és reunir les famílies del centre, crear sentiment de pertinença i treballar la identitat individual i grupal. Per això, els més petits de l'escola podien pintar les seues mans a l'entrada d'Es Pratet. 

El taller d'art: els ametllers en flor

Aquesta setmana vaig demanar permís per canviar de taller. La meua tutora és qui porta l'hort, però em venia de gust veure com es treballava als altres tallers d'infantil de l'escola. L'art sempre ha estat per a mi una matèria molt important en qualsevol nivell educatiu. És un mitjà d'expressió bàsic en l'etapa infantil perquè permet als nens i nenes mostrar-se a si mateixos, el seu nivell maduratiu, la seua capacitat expressiva i emotiva, etc.

En arribar al taller, els infants ja esperen davant la porta amb les bates posades. La mestra els convida a entrar a l'aula i s'asseuen en una taula gran on hi caben tots uns al costat dels altres. La mestra encarregada del taller els explica quina és la proposta. Aquesta darrera setmana, totes les classes han anat a veure els ametllers en flor. Aprofitant que al voltant hi ha algunes zones petites de camp, hem sortit de l'escola  i hi hem anat caminant. Hem pogut veure els ametllers i les seues flors, fer fotografies i agafar inspiració per treballar l'arribada de la primavera.

Així doncs, la mestra els ha recordat com eren els ametllers amb fotografies a l'ordinador. Els infants han pogut anar passant per davant la pantalla, repassar els colors, veure les formes del tronc i les flors, etc. 

Després, la mestra els ha explicat que faríem un ametller gran entre tots. Per torns, uns anirien fent flors amb paper de seda de color rosa i blanc. La resta, pintarien el tronc de l'ametller de forma vertical. Després, canviaríem perquè tots poguéssim fer el mateix.

La mestra m'ha oferit una bata perquè no m'embrutés la roba i pogués col·laborar en la proposta. Així que ella s'ha posat amb un grup d'infants i jo amb l'altre. Al principi, em sentia una mica cohibida perquè alguns infants encara no els coneixia, però aviat he agafat confiança i sabut dirigir bé la proposta. La meua tasca consistia en oferir materials, donar alguna idea als infants, vigilar que utilitzessin bé els recursos de l'aula, resoldre algun petit conflicte...

La proposta trobo que ha estat molt interessant, però sempre es pot millorar alguna cosa. Veure-ho des de fora et dóna una altra perspectiva. Potser el grup era massa gran perquè tots tinguessin la mateixa oportunitat per dibuixar. També hi ha infants que tenen més dificultats que altres en determinades activitats que requereixen un domini de la psicomotricitat fina que encara no han adquirit. Es nota molt la diferència d'edat entre els de 3 i 6 anys, per exemple. Per això, seria interessant donar la responsabilitat d'ajudar als més petits als grans del taller. Formar parelles d'edats diferents i que s'hagin d'ajudar i col·laborin entre ells. No és fàcil, però, tenint en compte que al taller només hi ha una mestra que s'ha de fer càrrec de 14 o 15 infants d'edats i necessitats i interessos diferents. 

La mestra es mostra sempre disponible als infants, els ofereix diferents materials, els fa propostes perquè els utilitzin de manera diferent i sempre els motiva a continuar amb la seua tasca. Es produeix un feedback molt interessant entre els nens i nenes i la mestra que es pot utilitzar per fer noves propostes. Trobo que l'actitud de la mestra és fantàstica i  m'han agradat molt les seues intervencions. 

Hem de pensar que el taller d'art no és fàcil: molts de materials, propostes abstractes, nens i nenes d'un nivell maduratiu molt diferent...

Ha estat un taller que m'ha agradat moltíssim.

La mona de Pasqua

Després de fer la proposta de l'excursió em vaig atrevir a proposar una activitat de Pasqua. 

Sóc una gran aficionada a la cuina i m'ho passo molt bé quan tinc la oportunitat de compartir aquesta passió amb els més petits. Tots els estius que he treballat com a monitora sempre he intentat fer alguna proposta sobre cuina amb els més menuts. 

A tots ens agrada embrutar-nos una mica les mans, pastar i veure com creix al forn una creació pròpia. Per als petits és un procés màgic.

Vaig demanar-li a na Tiana si li semblaria bé que féssim mones de Pasqua tradicionals. Em va dir que li semblava una molt bona idea i em va deixar a mi la planificació completa de l'activitat. Vaig triar una recepta, vaig fer una llista de productes necessaris, vaig anar al supermercat i vaig preparar l'aula per realitzar l'activitat amb els infants de la classe dels cargols. 

L'activitat va sortir molt bé i els infants s'ho van passar "pipa" pesant i amassant ingredients. Vàrem treballar diferents objectius relacionats directament amb el currículum d'infantil: vàrem parlar de mesures, vàrem elaborar hipòtesis (què passa si barregem la farina amb l'aigua, què passa quan posem llevat a la massa, què passa quan ficam els pastissos al forn, etc.), vàrem treballar la psicomotricitat fina, vàrem aprendre nou vocabulari... I això em va fer adonar de la riquesa d'aprenentatges que es poden adquirir en una simple proposta com fer pastissos. 

Si l'activitat està ben dissenyada i es tenen clars els objectius resulta molt més fàcil dur-la a terme. Per a mi, la única dificultat va ser que teníem molt poc temps i érem 25 infants a classe. Per això, la primera fornada la vaig fer amb ells i la resta les vaig fer sola.

Un cop teníem els pastissos fets, vàrem fer unes targetes amb la recepta per emportar-nos-la a casa i vàrem fer unes bossetes amb paper "cellofan" perquè se la poguessin emportar a casa. 

Tots vàrem estar molt contents i la mona estava ben bona!