Ara que han
acabat les pràctiques és moment de reflexionar i analitzar com han anat les
coses al llarg d’aquest quatre mesos.
El bloc és
una eina que permet que aquesta anàlisi retrospectiva sigui més fácil, ja que
hi trobem totes aquelles coses que han resultat significatives i està tot
etiquetat de manera que resulta més fácil poder-ho clasificar.
Pel que fa a
les competències personals, considero que hi ha certs aspectes que m’ha costat
poder treballar. O potser, més que treballar, etiquetar. Me n’adono que l’etiqueta
de “convivència”, per exemple, no està igual de treballada que les altres.
Penso que potser és perquè és quelcom tan evident que ens passa desapercebut.
Convivim, cada dia, durant tot l’any, amb moltes persones diferents, però
potser no ens aturem a reflexionar sobre aquest fet: discussions, malentesos,
preocupacions, etc., aspectes que ens porten de cap en el nostre dia a dia però
que no som capaços d’avaluar o de prestar-los l’atenció que caldria. Me n’adono
d’això ara. Una mica tard, potser, perquè no m’he sabut parar a pensar ni un moment
de quina manera sentia la convivència a l’aula. Imagino que és una competencia que
em caldrà treballar més de cara al futur.
Per altra
banda, una altra competència que, de la mateixa manera que la “convivència” no
he sabut treballar correctament, ha estat la d’”estratègies de comunicació”. I
això que un, encara que no ho vulgui, es passa el dia comunicant. Per bé o per
mal, però comunicant. És un aspecte que tampoc m’he sabut aturar a analitzar,
cosa que ara em sorprén perquè sempre he considerat bàsic en les persones que
ens dediquem al món de l’educació. De fet, podríem dir que som comunicadores. M’ha
passat, a l’igual que amb la competència sobre convivència que no he sabut trobar
la manera d’analitzar-la. Potser és perquè és una competència que, en termes
personals, considero que tinc adquirida. Així com n’hi ha d’altres que sé que
em costaran més, sento que aquesta no em suposa cap problema. Potser també és
per això que ni tan sols he sabut trobar-li el què per treballar-la.
Per altra
banda, les competències relacionades amb l’aprenentatge autonòm o l’autoconcepte
profesional penso que han estat les que més he treballat. No sé si pel tipus de
propostes que s’han dut a terme a l’escola o bé per interés propi. Trobo que
les pràctiques, tot i que estan guiades en tot moment, tenen un fort component
de treball autònom. És important, doncs, mantener una actitud positiva i una
forta iniciativa perquè gran part del nostre aprenentatge, tan com a
professionals com a persones, es basa en l’autonomia, en les ganes que hi posi
cadascú en això d’aprendre.
En quant a
la resta de competències, com serien les de col·laboració, disseny, dinámica de
centre, etc., els meus objectius han estat assolits. He sabut trobar la manera
d’analitzar-les i de treballar-les correctament. Sempre es pot millorar,
evidentment, però potser aquestes són les que he assolit amb més “nota”, per
dir-ho d’alguna manera.
M’agradaria
acabar dient que les pràctiques han estat molt satisfactòries a nivell
personal, però que pensó que la nota que amb la qual m’han puntuat des del
centre no es correspon amb el que jo sento com a practicant. Potser els punts
de vista en quan a l’avaluació no han estat els mateixos, però penso que la
nota hauria pogut ser una altra. Personalment, sento que he fet una feina ben
feta, que he complit els objectius del pràcticum i que he complit també el meu
contracte com a practicant. M’hauria agradat que s’hagués valorat la meva tasca
d’una altra manera, però em quedo amb la relació amb els infants i el record
que me’n porto de gairebé quatre mesos, llargs i curts a la vegada, on he après
molt.
