Les classes dels nostres companys

Una de les propostes que s'ha fet per treballar la identitat aquest darrer trimestre ha estat visitar les cases dels companys de l'escola.

Les famílies que desitgessin participar en la proposta es podien apuntar en un cartellet explicatiu que es va penjar davant la porta de l'aula. 

Aprofitant que alguns dels infants vivien a les rodalies de l'escola, es van organitzar sortides en les quals visitàvem més d'una casa. El primer dia, vàrem visitar la casa de na N. i na L, que són veïnes i ens van mostrar les seues habitacions, les seves joguines, etc. Després, vàrem aprofitar que l'edifici tenia un pati molt gran amb un parc i gespa, i esmorzàrem allí.

També vàrem agafar l'autobús per anar fins a Talamanca, on hi vivien tres companys. N'hi havia dos que vivien en un mateix edifici i un altre, a l'edifici del costat. Aprofitant el bon temps, esmorzàrem al parc de la comunitat i després anàrem a la platja a banyar-nos els peus. Fins i tot, la senyora del bar de davant la platja, ens va convidar a patates fregides i uns pares van portar refrescs per tots.

Els infants de les cases que visitàvem es mostraven molt il·lusionats amb la visita dels seus companys. Inclús aquells que sempre s'havien mostrat més tímids dins l'aula, se sentien més segurs dins el seu espai, la seua habitació, territoris ben coneguts per ells i d'on se sentien amos. En aquest sentit ha estat molt positiu perquè aquests infants han pogut guanyar en seguretat, reafirmant la seua identitat i sentir-se també molt acompanyats en aquest procés per les seues famílies i els seus companys.

Les marietes

Com sorgeix la proposta?

El pati de l’escola representa una font interessantíssima d’estímuls per als infants i molt més en aquesta època de l’any. Les darreres setmanes han estat molt engrescats perquè han trobat marietes. Bé, el  que ells anomenen marietes són, en realitat, xinxes. Tot i que les mestres els han explicat el que són, ells no hi han trobat la diferència, per la qual cosa es va creure necessari engegar aquest petit projecte perquè puguin veure com són de diferents aquests dos insectes entre sí.

Objectius

Plantejar-se preguntes sobre el medi natural que els envolta.

Examinar les característiques físiques de les marietes i les xinxes.

Diferenciar-ne els trets físics principals.

Realitzar una representació gràfica de les marietes ajustada a la realitat.

Conèixer les següents formes geomètriques: cercle, triangle i òval.

Procediment i materials

-Plats de plàstic.

-Paper pinotxo de color vermell, groc i blau.

-Gomets negres.

-Plantilla cap marieta.

-Ulls

-Cola

En primer lloc, es durà a terme una conversa a l’estora per reprendre el tema de les marietes. Se’ls preguntarà si recorden què és una marieta i què és una xinxa i se’ls convidarà a fer hipòtesis. Després, se’ls ensenyaran dues fotografies perquè comparin ambdós insectes i cerquin les diferències i les semblances. Un cop hagin donat les seves opinions i compartit diferents punts de vista, se’ls treuran unes fitxes d’una capsa on s’expliquen de forma formal les característiques d’aquests insectes: la forma que tenen, què mengen, si poden o no volar…

Un cop acabada la conversa se’ls proposarà dur a terme una manualitat. Es tracta de fer marietes amb uns plats de plàstic. L’activitat es farà en gran grup.

Es distribuiran les taules de manera que quedin totes en filera i els infants puguin seure tots junts. A cada taula hi haurà safates amb talls de colors de paper pinotxo, cola i pinzells. Hauran de folrar el plat de plàstic del color que triïn, col·locar-hi la plantilla del cap de la marieta i enganxar-hi els ulls.

Avaluació

Per avaluar aquesta activitat es tindran en compte  els aspectos relacionats amb l’organització de la proposta i també la resposta dels infants. Contestar algunes qüestions pot facilitar aquest punt:

1.  Ha estat correcta la distribució del grup?
2.  Els materials han estat suficients?
3.  Han gaudit els infants de la proposta?
4. S’han complert els objectius?
5. Què es podria canviar per millorar?
6. Quins aspectes positius descatarien d’aquesta proposta?

Pepa Horno visita "Es Pratet"

Normalment les exclusives de tarda no m'agraden. Més que res perquè trobo que es fan a una hora crítica per als bioritmes... Però la d'avui, ha estat una exclusiva ben diferent. Ens ha visitat na Pepa Horno i ens ha fet una xerrada sobre el món afectiu.

Ens ha portat un PPT on ens ha explicat de manera molt bàsica com funciona el món de les emocions. Hem fet també una dinàmica on hem après a situar en el nostre propi cos les coses que eren més importants per a nosaltres. Segons Horno, les persones vivim a través de tres òrgans: cap, cor i estómac. A diferència del que molts de nosaltres creiem, les emocions es desenvolupen a l'estómac, per això quan estem nerviosos per un examen tenim mal de panxa, per exemple. 

També hi ha hagut temps per parlar sobre alguns casos de l'escola que preocupen les mestres i l'equip directiu relacionats amb abusos o maltractaments. Na Pepa Horno ha donat algunes directrius per enfocar aquest tema amb les famílies i amb la resta de professionals de l'educació i del món sanitari que estan a disposició de l'escola.

Al final de la xerrada, ens ha dit que havia portat diferents exemplars del seu darrer llibre Un mapa del mundo afectivo: el viaje de la violencia al buen trato. En Sergi i jo, que hem quedat molt contents amb la xerrada, ens n'hem comprat un per hom. En arribar a casa l'he agafat i l'he llegit de dalt a baix. Bé, ja el tenc ple de post-it. M'ha servit tant a nivell personal com a nivell professional. I és que considero que per poder ensenyar alguna cosa, primer l'has haver d'entès tu. Jo no seria capaç de potenciar un vincle amb els infants que jo no sóc capaç de potenciar amb altres persones. Crec que és important que, com a professionals aprenguem a realitzar una mica de feina d'introspecció en determinats temes i que hàgim sabut tancar algunes ferides pròpies de la nostra infància. Hi ha sentiments i emocions que portem a dintre nostre, que mai hem pogut analitzar i que segueixen allí encara que no als vegem, però influeixen en la nostra feina i en la nostra vida.

Tant la xerrada com el llibre m'han agradat moltíssim. És un tema que sempre he trobat molt interessant i que, per sort, els darrers anys, s'està treballant molt a les escoles. Tot i això, penso que encara cal molta feina per arribar donar resposta a totes les famílies que, per falta de recursos personals, econòmics, etc., no poden oferir una resposta assertiva als seus fills. L'escola ha de poder treballar en l'àmbit del bon tracte, de l'afectivitat, del món de les emocions perquè els infants puguin desenvolupar-se establint vincles afectius saludables.

És un castell!

Avui, dilluns, hem tingut sessió de psicomotricitat. 

Ens hem posat els mitjons a la classe, hem fet fila i hem anat cap a l'aula de "psico".

En arribar, els infants ja seuen en rotllana mentre miren la torre i entre ells la comenten.

Com és una sessió de psico?

1. RECORDATORI DE NORMES.

 Els infants es posen un con al cap i han de dir una norma. Si no en saben cap, poden anar a mirar les targetes que la mestra de psicomotricitat ha col·locat a terra, davant ella. Els infants es passen el con i tots han de dir-ne una.

2: TOMBAR LA TORRE: JOC LLIURE.

Quan els infants tomben la torre s'inicia el moment del joc lliure. La majoria de nens realitzen joc més simbòlic que psicomotriu, sobretot les nenes. La mestra intenta que també juguin amb les pilotes, les cordes, els bancs suecs... 

3: RESOLUCIÓ DE CONFLICTES.

Durant la sessió de psicomotricitat s'esdevenen conflictes entre els infants. La mestra, intervé en aquestes situacions quan considera que no han sabut solucionar-ho per si sols o quan hi ha violència. En aquest cas, aparta els infants implicats en l'agressió durant una estona i després els fa reflexionar, hi conversa i els fa demanar perdó. Així mateix, quan un infant ha fet mal de manera involuntària, també se'l fa demanar perdó per calmar el que ha rebut l'agressió. És una manera que ells identifiquin també el significat de les seves accions i prenguin consciència del seu cos i els seus límits.

4: NOMÉS QUEDEN 5 MINUTS!

Abans d'acabar la sessió de joc lliure, la mestra avisa els infants que només queden 5 minuts abans de recollir. Quan ha passat aquest temps, engega la música i tots identifiquen que és hora de començar a endreçar l'aula.

5: LA CONVERSA

Quan està tot recollit, la mestra apaga la música i comença a cantar la cançó de la rotllana, de manera que els infants es van agafant tots de la mà, en cercle. Quan la cançó acaba, tots seuen a terra. S'inicia la conversa.  La mestra pregunta als nens a què han jugat. Alguns, aixequen la mà.

C.: Jo m'he disfressat de princesa, però els pirates volien destruir la meva torre.
Mestra: era una torre?
M: Nooo! Era un casell!
N: Jo també m'he disfressat de pirata i volia destruir el castell de les princeses.

El moment de conversa és el moment en el qual els infants, des de la calma, prenen consciència de les seves accions. Són capaços d'exterioritzar-les i expressar les seves emocions més primàries. Així mateix, ajuda a construir una identitat global, en la qual tothom esdevé un personatge amb una missió i tots, de manera individual, formen part d'aquest escenari de joc. 

Per a mi, personalment, és un dels moments més bonics de la sessió, perquè es materialitza tota la feina feta en un espai de conversa, de tranquil·litat, on tothom té paraula per expressar-se. Tots es senten protagonistes de la sessió i del seu joc. És un moment màgic per qui tingui temps de mirar-s'ho... És la meva recomanació a qui els agradi escoltar ( i també riure una estona!)

L'aula dels cargols.

La classe dels cargols no és una classe gaire gran. Tot i així les propostes que s'hi desenvolupen són moltes i variades. 

La primera vegada que hi vaig entrar vaig tenir la sensació de trobar-me tancada dins un lloc petit i amb molt de material. Clar, per als nens i nenes de la classe, l'espai de l'aula no està gens malament. Vaig haver-me de posar a la seva alçada per comprendre que, per a ells, la seva realitat és diferent a la meva. 

Un cop vaig entendre el perquè de la situació de tots els ambients dins l'aula vaig observar els infants com s'hi desenvolupaven. Certament, a tots els mestres els agradaria tenir una aula molt més gran, però jo em pregunto, si tinguéssim una classe més gran, no ens passaria el mateix? Intentaríem abraçar tot l'espai, introduir cada vegada més materials, més racons, més propostes d'activitat... 

He intentat centrar-me una mica en aquest aspecte a l'hora per poder dissenyar millor les propostes del projecte que hem de fer amb el grup de treball i sento que tinc dificultats a l'hora d'introduir nous canvis. En primer lloc, perquè la tutora està satisfeta amb la distribució de l'aula. En segon lloc, perquè jo no em sento capacitada per dur a terme determinades propostes. No em sento amb autoritat per modificar o construir un racó de nou. Potser sí per fer-hi petites propostes o intervencions, però res més.

Amb tot això, em ve al cap, si no ens estarem excedint amb la idea de quant més, millor. Trobo que hi ha classes que semblen massa carregades, on es volen mostrar molts de treballs, la identitat dels infants... I que potser tots aquests aspectes s'acaben perdent perquè no tenim on centrar la mirada. 

Tal vegada, seria més interessant centrar-nos en un parell d'objectius i, a partir d'aquí, construir l'espai que volem. Preguntar-nos amb quina finalitat ho fem, però sobretot, preguntar-ho a ells, als petits. Al cap i a la fi,  és per a ells. 

Les llagostes

Una de les nenes de la classe dels cargols va portar aquesta setmana una llagosta (insecte). Tots els infants de la classe van quedar fascinats amb l'animaló, així que durant la rotllana, la nena ens el va ensenyar, ens va explicar on l'havia trobat, què li havia donat de menjar... I van començar a sorgir les preguntes. Molt engrescats, varen començar a qüestionar si aquell menjar que li havia donat era correcte, si podia volar, quantes potes tenia... I la tutora del grup va demanar-los si volien fer un mini projecte sobre les llagostes. Tots varen dir que sí i jo li vaig demanar si podia guiar-lo jo. Vaig apuntar totes les preguntes que havien fet els infants durant la rotllana per així poder cercar informació a casa sobre aquest tema.

En arribar a casa vaig intentar estructurar una mica la informació i vaig imprimir petites targetes amb la informació que necessitava per contestar les respostes que ells havien plantejat. Al dia següent, vaig fer la rotllana amb ells i els vaig recordar les preguntes. Els vaig explicar tot el que havia trobat sobre les llagostes i vaig elaborar un panell per penjar a l'aula on explicava tot el que havíem après.

Sincerament, no esperava que el treball per projectes es fes així. És a dir, jo pensava que havien de ser els infants amb les seves famílies que cerquessin informació a casa i que després la portessin a l'escola i, entre tots, la llegíssim, la seleccionéssim. La tutora em va explicar que ho feia així perquè no hi havia temps per treballar-ho més àmpliament i que ho havia de fer així perquè els interessava i no ho podia deixar passar. Després, ella va elaborar unes fitxes on hi havia que escriure la paraula "ous" i relacionar la llagosta amb el que menjava. 

No puc dir que no estic d'acord amb la manera de treballar per projectes perquè, certament, a l'aula sempre es va curt de temps i potser, és millor fer-ho així que no fer-ho. Però la meva idea era diferents i, si hagués tingut més temps, imagino que ho hauria intentat fer d'una altra manera perquè considero que és més interessant i motiva més els infants. Sigui com sigui, van estar contents amb la proposta i vaig poder respondre totes les seves preguntes.  

Claustre per planificar "La festa de la primavera"

Aquest matí,  a l'exclusiva, hem tractat el tema de "La festa de primavera". L'escola va decidir, tal i com expressa en el PEC, que no realitzaria festes populars de caire religiós perquè el centre estava format per una gran quantitat de nens i nenes procedents d'altres cultures i, per respectar-los, seria més interessant celebrar els cicles de la natura. Per això, realitzen una festa quan comença una nova estació. Ara que arriba la primavera i tot el centre treballa al voltant d'aquesta temàtica, tot el centre planifica la jornada perquè les famílies puguin veure tot el que s'ha estat fent a les aules.

La directora i la cap d'estudis expliquen com va ser la festa de l'any passat, sobretot l'organització, perquè cadascú es faci una idea de les tasques que ha de desenvolupar. Així mateix, es van dur a terme tallers perquè els nens i nenes poguessin realitzar activitats al llarg de la jornada festiva.

Es varen proposar per part de l'equip directiu els següents tallers i, alguns mestres, de manera voluntària, es varen oferir per portar-los el diumenge de la festa:

JARDI: PLANTADA DE FLORS

PINTURA DE MANS

JOCS POPULARS: 

• Cursa de sacs
• Joc de les cadires
• Joc del mocador
• Joc de la corda
• Xapes i boletes
• Bitlles
• Gallineta cega

Tots aquests tallers es va decidir que es farien de 11 a 13h. Després, es dinaria i, a la tarda, es realitzarien algunes actuacions per part de famílies i entitats col·laboradores.

Jo em vaig quedar encarregada de trucar algunes entitats per si estaven interessades en participar de manera gratuïta a la jornada: uns venedors de productes ecològics, uns músics i uns balladors. No hi va haver-hi sort i em va saber greu. No hi estava obligada, ho vaig fer de motu propi perquè m'hauria agradat aportar el meu granet de sorra, però no va ser possible.

La majoria de gent estava contenta amb la iniciativa, però hi havia altres mestres que mostraven el seu descontent en haver de venir un diumenge tot el dia. L'equip directiu va dir que era voluntari, però que això es feia a moltíssimes escoles i que després es compensarien les hores amb exclusives. Va haver-hi alguns moments una mica tensos, però al final és el més normal perquè és un espai amb molta gent, d'idees diferents i amb realitats diferents i costa una mica anar a una. 

La finalitat d'aquesta proposta és reunir les famílies del centre, crear sentiment de pertinença i treballar la identitat individual i grupal. Per això, els més petits de l'escola podien pintar les seues mans a l'entrada d'Es Pratet.